Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘DE L'HORTA DE VALÈNCIA’ Category

Orige:

Hi ha qui atorga l’orige d’aquest plat a les families gitanes del Sud de l’Estat Espanol, que empraven els productes que tenien al seu abast. D’altres en canvi, tot i que la teoría dels productes vé a ser més o menys la mateixa, és a dir emprar productes que donava la terra a les famílies llauradores perquè eren temps de fam, el sitúen a la Comunitat Valenciana.

Siga com siga, i vinga d’on vinga, aquest esquisit plat de tardor, és molt popular i tradicional a la Plana de Castelló, però també o és a tot el litoral Mediterrani.

Com que la carabassa és un producte de temporada, la tardor,  aquest plat ve que ni pintat per a cuinar-lo al llarg de tota la temporada i gaudir de la seva degustació.

Ingredients:

1 Carabassa petita o aproximadament 1 kg

2 Cebes o alls porros

2 Tomaques madures

3 Patates

1 Pot de fessols

Arrós

Oli

Sal

Curcuma

Aigua

Procediment:

  1. Pela i talla molt menudetes les cebes i afig-les a l’olla amb l’oli ben calent, sogregint-les fins que la ceba estiga transparent
  2. Ratlla les tomaques i incopora-les al sofregit de ceba, fins que estiga ben sofregida
  3. Pela i talla les patates, millor si les trenques, així soltará l’almidó per espesar el brou del guis
  4. Pela i talla a daus o millor trenca la carabassa, d’aquesta manera el plat quedarà molt més melós
  5. Afig al sofregit de tomaca i ceba la patata i la carabassa, donant unes voltes al ingredients
  6. Cobreix molt i molt bé amb aigua, millor si sobrepassa uns quants dits, per tal d’evitar que es quede sense brou; deixa coure entre 30 i 40 minuts, no molt més per a que no es desfacen la carabassa i les pataques.
  7. Quan ja estiga ben bullit, cal afegir els fessols
  8. Uns 15 minuts abans de servir-ho, afig el curcuma o pebreroig, rectifica de sal, posa un parell de pessics de pebrella i afig un grapat d’arrós per cada persona. L’arrós ha de quedar sencer i tallar la cocció abans no s’esclafe per a que quede melós, mentre escudellem l’arrós anirá xuclant el brou restant.

Imatge   Imatge   Imatge   Imatge   Imatge   Imatge

Imatge

Bon profit!!!

Read Full Post »

Ingredients:

1/2 k de bacallà trossejat i desalat

1 k de pataques

Pebre roig dolç

Per a la picada:

un grapat d’ametlles

unes branques de julivert

2 alls

Procediment:

  1. Peleu les pataques i trossejeu-les fent una incissió y trencant-les (així aconseguireu que el tombet espese)
  2. Sofregiu-les un poc
  3. Afegiu el Pebre roig dolç i donoeu unes voltes
  4. Vesseu dos gots d’aigua
  5. Quan comence a fer xup, xup, incorporeu la picada
  6. Finalment afegiu el bacallà i apagueu el foc, amb l’escalfor és sufucient per coure el bacallà i que no es desmolle

Notació:

Aquest plat a casa el menjem per Pasqua, i un día es menja així i al dia següent que ja no en queda tant de bacallà a la cassola, afegim un ou per persona, quan la cassola bull apagant el foc en eixe moment i deixant que es cualle la clara de l’ou.

Bon profit!

Read Full Post »

sant donís

El dia 9 d’octubre a banda de ser el Dia Nacional del País Valencià, és caracteritza també com el dia de la “Mocadorada de Sant Donis“. Els nostres avantpassats antepassats celebraven aquest dia, i avui encara es celebra, cada volta més, a molts pobles i ciutats es tracta de recuperar la tradició  del dia dels enamorats en al nostre  país.

Una mica d’història:

El 9 d’ocutubre del 1238, El Rei En Jaume I “El Conquistador” entrà en la Ciutat de València junt al seu sequit i la seua esposa Violant d’Hongria, després d’un llarg asedi a la plaça. Els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallatge les fuites i hortalisses de l’horta valenciana.

La festa, començà a celebrar-se en la Ciutat i en aquells moments Regne de València, sobre tot en el Cap i Casal, justament un segle després quan el Consell General de la ciutat decidí que es celebrara l’efemerides solemnement en una processó general, fent donació d’almoines als pobres i religiosos. Mes avant, es va instituir la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caràcter històric a la Seu, Catedral de Santa Maria de València. Aquest és un acte de caràcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels fent referència a l’efemerides històrica, i per això se l’nomenava “Sermó de la Conquesta“.jaumeI

Ja al segle XV, la festa va adquirir una vessant més alegre; des dels principals edificis es cremava pólvora i es feien esclatar piuletes i trons. Més tard, els Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de València (que es el gremi de pastisseria més antic de tot el territori espanyol) crearen expresssament uns dolços per a eixe dia: les piuletes i els tronadors, en honor als qui els feien esclatar des dels principals edificis, tantmateix les fruites i figuretes de massapà, recordant aquella ofrena dels valencians com a vassallatge al Rei En Jaume I.

Passats els anys també es va establir com costum que els joves obsequiaren a les seues núvies amb la “MOCADORADA” com a reina del seu cor, present que consistix en un mocador gran de seda o d’un altre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple d’aquests productes de sucreria. Els més rics els nugaven en una joia. Aquest costum ha arribat fins als nostres dies fent-se extensiva als casats. Les pastisseries del Cap i Casal i cada vegada més a la resta del País Valencià, de forma ja tradicional, decoren les seues vitrines i aparadors amb aquests productes típics i característics, elaborats amb massapà, la qual cosa ha comportat la creació d’un Concurs pel Germi de Mestres Sucrers per a premiar la millor composició decorativa.

Com abans anomenat el dia de la Mocadorada, cada valencià l’oferix a la seua núvia o esposa com a reina del seu cor. Es una tradició pròpia i exclusiva valenciana que cal ressenyar i recuperar. Els nostres avantpassats, i en moltes ciutats valencianes encara actualment, celebren aquest dia com a “Dia dels enamorats“, fins i tot abans que s’establira en tot el territori espanyol el ja famós Sant Valentí. Cal tenir en comptee que el dia de Sant Valentí es una importació americana  imposada per uns grans magatzems a finals dels anys cinquanta al segle passat. Jo com a valenciana i defensora de les nostres tradcions, em sent més identificada amb el 9 d’octubre per a celebrar el dia dels enamorats. Com a tradició valenciana, tan antiga i tan bonica cal recuperar-la, establir-la i fomentar-la.

foods

LA PIULETA I EL TRONADOR

Aquestes són dos peces de massapà farcides de rovell que després es couen i es decoren en glassa real. El massapà està elaborat en la mateixa quantitat de sucre que d’ametlla, es refinen i es rebaixa amb ous. Una vegada tenim el massapà fet s’estira, es talla i se li posa el rovell (crema bullida del rovell de l’ou i sucre), s’enrrotlla i se li dona forma. Després es pinta per damunt amb el rovell de l’ou batut i es cou al forn. Finalment i una vegada gelat es decora en glassa real (merenga feta amb clares i sucre molt o glas, mateixa quantitat mesurat a un cosi o got).

La forma de la piuleta és un tronc gros pel mig i més fi, acabat en punta, pels dos costats que se li dona forma de M al reves baixant les puntes, deixant el centre buit. La forma del tronador és simplement una forma de tronc igual d’ample per tot.

LES FRUITESfoods 3

S’elaboren manualment amb massapà cuit (diferent a l’anterior) de distints colors segons la fruita que es vulga imitar. Aquest massapà cuit consistix en sucre i ametlla refinats, glucosa i xarop (sucre i aigua bullits a certa temperatura). Una vegada fet el massapà es guarda en plàstic i al dia següent està perfecte per a poder treballar-lo. S’acoloreix el massapà, es prenen xicotetes procions i se’ls dona la forma de la fruita que es vulga. Finalment els pastissers els acaben amb una repassada de color emprant un aerògraf i s’acaba decorant els rabets o les fulles característiques de cada fruita.

Read Full Post »

Ingredients:

2 tassetes d’oli (preferiblement d’oliva)

2 tassetes de sucre, més una altra en un plat

2 tassetes d’aiguardent

3 paperets de llimonada (de cada color)

500 gr de farina

*Les tassetes són de la mida de les de café

Procediment:

  1. Afegim a un cosi o bol gran les 2 tassetes de sucre, les 2 d’oli, les 2 d’aiguardent, la farina, i els paperets de llimonada
  2. Remenem bé tots els ingredients, primer amb unes barilles o cullera de fusta gran i després amb les mans
  3. Comprobem que la pasta no s’apega a les mans (sí es així, caldrá afegir algún grapat més de farina)
  4. Agafem un pilotet de pasta y amb els dits li fem un foradet al mig
  5. Suquem el rotllet malfet al plat de sucre
  6. I el deixem per la banda que no estiga ensucrat a sobre de la safata del forn, prèviament folrada amb paper de forn
  7. Una volta ja tinguem la safata o llanda del forn plena, posarem a coure al forn a uns 170º durant 15 minuts, aquesta temperatura es orientativa, dependirà de la potència del forn i de lo torradets que ens agraden els rotllets.
  8. Ja estan llestos per menjar, us recomane que els deixeu refredar abans de menjar-los.

Nota: El forn l’escalfarem mentre preparem la pasta dels rotllets.

Si us en sobren, que no ho crec, els podeu guardar a una llanda de galetes tancada, així no es faran molls.

Bon profit!

Read Full Post »

%d bloggers like this: