Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘PASTES’ Category

El brownie és un bescuit (pà de pessic) de xocolata amb nous, fruit d’un accident a la cuina, una errada d’un cuiner que es va oblidar afegir el llevat al bescuit de xocolata que estaba elaborant, però com no anaba a estar bo amb els ingredients que duia?, així doncs, aquest bescuit d’aspecte cruixent per fora i, tendre i sucós per per dins, el vàren batejar amb el nom de brownie=marronet, cal que li donem les gracies a aquell cuiner que se’n va oblidar, estareu tots d’acord amb mi que són ben merescudes, veritat?.

Qui de vosaltres s’ha pogut resistir al tast d’una delicia com és un Brownie de xococlata i nous, fred o calent, acompanyat d’una bola de gelat de vainilla o mantecao i xococolata desfeta i calenta pel damunt?. Per acompañar-lo no sols ho podeu fer amb la bola de gelat de vainilla o mantecao i xocolata desfeta, a mi també m’agrada amb una bola de gelat de iogurt i una mica de salsa de gerds.

Tornant a l’orige aquest postre es situa als Estats Units, per l’any 1897. També conegut com Brownie de Boston i en l’actualitat compta amb una gran nombre de variants, que varien en proporcions i ingredients, també les hi ha que incorporen llevat…

Normalment es deu coure a una safata no molt alta per a tallar-lo en porcions una vegada ja está cuit, però també ho podeu fer a motlles individuals, segons els estris que tingueu a casa o bé les vostres preferències.

Aquesta recepta us la deixe en vídeo, pel moment, tot i que no és meu el paga la pena. Jo no tardaré a cuinar-lo… la xocolata em perd i el Brownie també.

Referènices:

Anuncis

Read Full Post »

Contrariament al que la gent pensa i popularment es coneix, la pasta cuinada amb nata o acompanyada de salsa nata (crema de llet) no es diu alla Carbonara, sino alla Panna, perque el mot nata en italiá es diu panna. Aquest aclariment el faig perquè ja fa molts anys,  la recepta que us explique, me la va ensenyar un amic italià i des de llavors sempre que algú em diu que farà pasta a la carbonara sempre faig l’explicació, tot i que fins fa uns mesos, m’ho va corroborar un altre amic, italià també.

Aquest post li’l dedique al meu amic Massimo Pennesi @mappo (al twitter), com ja haureu deduït italià d’orige,  ell és qui em va constatar que la recepta és correcta, i qui també gaudeix de la bona cuina. Des d’ací li envie una abraçada i un bes molt gran.

Ingredients:

500 gr de

3  o 4 ous de tamay gran

200 gr de bacó (en el seu defecte carnsalada viada)

Formatge parmesà (parmigiano)

Pebre negre molt

Mantega o oli d’oliva

Procediment:

  1. Posseu a bullir aigua en un perol alt, quan l’aigua arranque el bull, agegiu els tagliatelle o spaguetti
  2. Bulliu-los durant uns 8 o 9 mins. no més si us agraden al dente, (per saber-ho, treieu un i llanceu-lo contra els taulell de la cuina, si es queda apegat ja estan llestos o bé refredeu-lo amb aigua i mossegue-lo cal que l’interior de la pasta estiga una mica dura)
  3. Refredeu-los amb aigua freda, de l’aixeta, així tallareu el procés de cocció i escorregueu-los
  4. Retorneu-los al perol i poseu un raig d’oli per evitar que s’apeguen entre si
  5. Mentre coeu els tagliatelle, afegiu una nou de mantega a una paella o una cullerada d’oli d’oliva, talleu a tires el bacó i sofregiu-lo
  6. Bateu els ous, incorporeu el pebre negre i el formatge parmesà, i remeneu fins que els ingredients estiguen ben incorporats als ous batuts
  7. Afegiu als tagliatelle el bacò amb la mantega o l’oli
  8. Finalment vesseu la mescla dels ous batuts als tagliatelle i a foc mínim, remeneu bé fins que els ous batuts queden quallats amb els tagliatelle, però no massa, cal que quede una mica sucós

Notació: Aquesta recepta la podeu preparar am qualsevol tipus de pasta però jo us recomane que la cuineu amb Spaguetti, Tallarins o Tagliatelle

Bon profit!!!

Read Full Post »

sant donís

El dia 9 d’octubre a banda de ser el Dia Nacional del País Valencià, és caracteritza també com el dia de la “Mocadorada de Sant Donis“. Els nostres avantpassats antepassats celebraven aquest dia, i avui encara es celebra, cada volta més, a molts pobles i ciutats es tracta de recuperar la tradició  del dia dels enamorats en al nostre  país.

Una mica d’història:

El 9 d’ocutubre del 1238, El Rei En Jaume I “El Conquistador” entrà en la Ciutat de València junt al seu sequit i la seua esposa Violant d’Hongria, després d’un llarg asedi a la plaça. Els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallatge les fuites i hortalisses de l’horta valenciana.

La festa, començà a celebrar-se en la Ciutat i en aquells moments Regne de València, sobre tot en el Cap i Casal, justament un segle després quan el Consell General de la ciutat decidí que es celebrara l’efemerides solemnement en una processó general, fent donació d’almoines als pobres i religiosos. Mes avant, es va instituir la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caràcter històric a la Seu, Catedral de Santa Maria de València. Aquest és un acte de caràcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels fent referència a l’efemerides històrica, i per això se l’nomenava “Sermó de la Conquesta“.jaumeI

Ja al segle XV, la festa va adquirir una vessant més alegre; des dels principals edificis es cremava pólvora i es feien esclatar piuletes i trons. Més tard, els Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de València (que es el gremi de pastisseria més antic de tot el territori espanyol) crearen expresssament uns dolços per a eixe dia: les piuletes i els tronadors, en honor als qui els feien esclatar des dels principals edificis, tantmateix les fruites i figuretes de massapà, recordant aquella ofrena dels valencians com a vassallatge al Rei En Jaume I.

Passats els anys també es va establir com costum que els joves obsequiaren a les seues núvies amb la “MOCADORADA” com a reina del seu cor, present que consistix en un mocador gran de seda o d’un altre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple d’aquests productes de sucreria. Els més rics els nugaven en una joia. Aquest costum ha arribat fins als nostres dies fent-se extensiva als casats. Les pastisseries del Cap i Casal i cada vegada més a la resta del País Valencià, de forma ja tradicional, decoren les seues vitrines i aparadors amb aquests productes típics i característics, elaborats amb massapà, la qual cosa ha comportat la creació d’un Concurs pel Germi de Mestres Sucrers per a premiar la millor composició decorativa.

Com abans anomenat el dia de la Mocadorada, cada valencià l’oferix a la seua núvia o esposa com a reina del seu cor. Es una tradició pròpia i exclusiva valenciana que cal ressenyar i recuperar. Els nostres avantpassats, i en moltes ciutats valencianes encara actualment, celebren aquest dia com a “Dia dels enamorats“, fins i tot abans que s’establira en tot el territori espanyol el ja famós Sant Valentí. Cal tenir en comptee que el dia de Sant Valentí es una importació americana  imposada per uns grans magatzems a finals dels anys cinquanta al segle passat. Jo com a valenciana i defensora de les nostres tradcions, em sent més identificada amb el 9 d’octubre per a celebrar el dia dels enamorats. Com a tradició valenciana, tan antiga i tan bonica cal recuperar-la, establir-la i fomentar-la.

foods

LA PIULETA I EL TRONADOR

Aquestes són dos peces de massapà farcides de rovell que després es couen i es decoren en glassa real. El massapà està elaborat en la mateixa quantitat de sucre que d’ametlla, es refinen i es rebaixa amb ous. Una vegada tenim el massapà fet s’estira, es talla i se li posa el rovell (crema bullida del rovell de l’ou i sucre), s’enrrotlla i se li dona forma. Després es pinta per damunt amb el rovell de l’ou batut i es cou al forn. Finalment i una vegada gelat es decora en glassa real (merenga feta amb clares i sucre molt o glas, mateixa quantitat mesurat a un cosi o got).

La forma de la piuleta és un tronc gros pel mig i més fi, acabat en punta, pels dos costats que se li dona forma de M al reves baixant les puntes, deixant el centre buit. La forma del tronador és simplement una forma de tronc igual d’ample per tot.

LES FRUITESfoods 3

S’elaboren manualment amb massapà cuit (diferent a l’anterior) de distints colors segons la fruita que es vulga imitar. Aquest massapà cuit consistix en sucre i ametlla refinats, glucosa i xarop (sucre i aigua bullits a certa temperatura). Una vegada fet el massapà es guarda en plàstic i al dia següent està perfecte per a poder treballar-lo. S’acoloreix el massapà, es prenen xicotetes procions i se’ls dona la forma de la fruita que es vulga. Finalment els pastissers els acaben amb una repassada de color emprant un aerògraf i s’acaba decorant els rabets o les fulles característiques de cada fruita.

Read Full Post »

Ingredients:

2 tassetes d’oli (preferiblement d’oliva)

2 tassetes de sucre, més una altra en un plat

2 tassetes d’aiguardent

3 paperets de llimonada (de cada color)

500 gr de farina

*Les tassetes són de la mida de les de café

Procediment:

  1. Afegim a un cosi o bol gran les 2 tassetes de sucre, les 2 d’oli, les 2 d’aiguardent, la farina, i els paperets de llimonada
  2. Remenem bé tots els ingredients, primer amb unes barilles o cullera de fusta gran i després amb les mans
  3. Comprobem que la pasta no s’apega a les mans (sí es així, caldrá afegir algún grapat més de farina)
  4. Agafem un pilotet de pasta y amb els dits li fem un foradet al mig
  5. Suquem el rotllet malfet al plat de sucre
  6. I el deixem per la banda que no estiga ensucrat a sobre de la safata del forn, prèviament folrada amb paper de forn
  7. Una volta ja tinguem la safata o llanda del forn plena, posarem a coure al forn a uns 170º durant 15 minuts, aquesta temperatura es orientativa, dependirà de la potència del forn i de lo torradets que ens agraden els rotllets.
  8. Ja estan llestos per menjar, us recomane que els deixeu refredar abans de menjar-los.

Nota: El forn l’escalfarem mentre preparem la pasta dels rotllets.

Si us en sobren, que no ho crec, els podeu guardar a una llanda de galetes tancada, així no es faran molls.

Bon profit!

Read Full Post »

%d bloggers like this: