El dia 9 d’octubre a banda de ser el Dia Nacional del País Valencià, és caracteritza també com el dia de la “Mocadorada de Sant Donis“. Els nostres avantpassats antepassats celebraven aquest dia, i avui encara es celebra, cada volta més, a molts pobles i ciutats es tracta de recuperar la tradició del dia dels enamorats en al nostre país.
Una mica d’història:
El 9 d’ocutubre del 1238, El Rei En Jaume I “El Conquistador” entrà en la Ciutat de València junt al seu sequit i la seua esposa Violant d’Hongria, després d’un llarg asedi a la plaça. Els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallatge les fuites i hortalisses de l’horta valenciana.
La festa, començà a celebrar-se en la Ciutat i en aquells moments Regne de València, sobre tot en el Cap i Casal, justament un segle després quan el Consell General de la ciutat decidí que es celebrara l’efemerides solemnement en una processó general, fent donació d’almoines als pobres i religiosos. Mes avant, es va instituir la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caràcter històric a la Seu, Catedral de Santa Maria de València. Aquest és un acte de caràcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels fent referència a l’efemerides històrica, i per això se l’nomenava “Sermó de la Conquesta“.
Ja al segle XV, la festa va adquirir una vessant més alegre; des dels principals edificis es cremava pólvora i es feien esclatar piuletes i trons. Més tard, els Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de València (que es el gremi de pastisseria més antic de tot el territori espanyol) crearen expresssament uns dolços per a eixe dia: les piuletes i els tronadors, en honor als qui els feien esclatar des dels principals edificis, tantmateix les fruites i figuretes de massapà, recordant aquella ofrena dels valencians com a vassallatge al Rei En Jaume I.
Passats els anys també es va establir com costum que els joves obsequiaren a les seues núvies amb la “MOCADORADA” com a reina del seu cor, present que consistix en un mocador gran de seda o d’un altre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple d’aquests productes de sucreria. Els més rics els nugaven en una joia. Aquest costum ha arribat fins als nostres dies fent-se extensiva als casats. Les pastisseries del Cap i Casal i cada vegada més a la resta del País Valencià, de forma ja tradicional, decoren les seues vitrines i aparadors amb aquests productes típics i característics, elaborats amb massapà, la qual cosa ha comportat la creació d’un Concurs pel Germi de Mestres Sucrers per a premiar la millor composició decorativa.
Com abans anomenat el dia de la Mocadorada, cada valencià l’oferix a la seua núvia o esposa com a reina del seu cor. Es una tradició pròpia i exclusiva valenciana que cal ressenyar i recuperar. Els nostres avantpassats, i en moltes ciutats valencianes encara actualment, celebren aquest dia com a “Dia dels enamorats“, fins i tot abans que s’establira en tot el territori espanyol el ja famós Sant Valentí. Cal tenir en comptee que el dia de Sant Valentí es una importació americana imposada per uns grans magatzems a finals dels anys cinquanta al segle passat. Jo com a valenciana i defensora de les nostres tradcions, em sent més identificada amb el 9 d’octubre per a celebrar el dia dels enamorats. Com a tradició valenciana, tan antiga i tan bonica cal recuperar-la, establir-la i fomentar-la.
LA PIULETA I EL TRONADOR
Aquestes són dos peces de massapà farcides de rovell que després es couen i es decoren en glassa real. El massapà està elaborat en la mateixa quantitat de sucre que d’ametlla, es refinen i es rebaixa amb ous. Una vegada tenim el massapà fet s’estira, es talla i se li posa el rovell (crema bullida del rovell de l’ou i sucre), s’enrrotlla i se li dona forma. Després es pinta per damunt amb el rovell de l’ou batut i es cou al forn. Finalment i una vegada gelat es decora en glassa real (merenga feta amb clares i sucre molt o glas, mateixa quantitat mesurat a un cosi o got).
La forma de la piuleta és un tronc gros pel mig i més fi, acabat en punta, pels dos costats que se li dona forma de M al reves baixant les puntes, deixant el centre buit. La forma del tronador és simplement una forma de tronc igual d’ample per tot.
LES FRUITES
S’elaboren manualment amb massapà cuit (diferent a l’anterior) de distints colors segons la fruita que es vulga imitar. Aquest massapà cuit consistix en sucre i ametlla refinats, glucosa i xarop (sucre i aigua bullits a certa temperatura). Una vegada fet el massapà es guarda en plàstic i al dia següent està perfecte per a poder treballar-lo. S’acoloreix el massapà, es prenen xicotetes procions i se’ls dona la forma de la fruita que es vulga. Finalment els pastissers els acaben amb una repassada de color emprant un aerògraf i s’acaba decorant els rabets o les fulles característiques de cada fruita.
M'agrada S'està carregant...