Feeds:
Entrades
Comentaris

Olla de carabassa

Orige:

Hi ha qui atorga l’orige d’aquest plat a les families gitanes del Sud de l’Estat Espanol, que empraven els productes que tenien al seu abast. D’altres en canvi, tot i que la teoría dels productes vé a ser més o menys la mateixa, és a dir emprar productes que donava la terra a les famílies llauradores perquè eren temps de fam, el sitúen a la Comunitat Valenciana.

Siga com siga, i vinga d’on vinga, aquest esquisit plat de tardor, és molt popular i tradicional a la Plana de Castelló, però també o és a tot el litoral Mediterrani.

Com que la carabassa és un producte de temporada, la tardor,  aquest plat ve que ni pintat per a cuinar-lo al llarg de tota la temporada i gaudir de la seva degustació.

Ingredients:

1 Carabassa petita o aproximadament 1 kg

2 Cebes o alls porros

2 Tomaques madures

3 Patates

1 Pot de fessols

Arrós

Oli

Sal

Curcuma

Aigua

Procediment:

  1. Pela i talla molt menudetes les cebes i afig-les a l’olla amb l’oli ben calent, sogregint-les fins que la ceba estiga transparent
  2. Ratlla les tomaques i incopora-les al sofregit de ceba, fins que estiga ben sofregida
  3. Pela i talla les patates, millor si les trenques, així soltará l’almidó per espesar el brou del guis
  4. Pela i talla a daus o millor trenca la carabassa, d’aquesta manera el plat quedarà molt més melós
  5. Afig al sofregit de tomaca i ceba la patata i la carabassa, donant unes voltes al ingredients
  6. Cobreix molt i molt bé amb aigua, millor si sobrepassa uns quants dits, per tal d’evitar que es quede sense brou; deixa coure entre 30 i 40 minuts, no molt més per a que no es desfacen la carabassa i les pataques.
  7. Quan ja estiga ben bullit, cal afegir els fessols
  8. Uns 15 minuts abans de servir-ho, afig el curcuma o pebreroig, rectifica de sal, posa un parell de pessics de pebrella i afig un grapat d’arrós per cada persona. L’arrós ha de quedar sencer i tallar la cocció abans no s’esclafe per a que quede melós, mentre escudellem l’arrós anirá xuclant el brou restant.

Imatge   Imatge   Imatge   Imatge   Imatge   Imatge

Imatge

Bon profit!!!

Maduixes amb vinagre

Aquest plat li’l dedique a @pepetic Pepe Rubiales, un excel·lent cuiner i gran amic, escèptic com la majoria de persones que el hi parle de maduixes amb vinagre, però que al tastar-les m’han donat la raó que és un plat esqusit 🙂

Ingredients:
  • 500 g Maduixes
  • 4 cullerades soperes Sucre
  • Vinagre

Procediment:

  1. Renta les maduixes i lleva la flor (part verda que hi ha a sobre)
  2. Talla-les ni massa grans, ni massa xicotetes
  3. Deixa-les a un bol
  4. Afig cuatre cullerades soperes de sucre
  5. Adoba-les amb un bon raig de vinagre
  6. Remena-ho bé
  7. Deixa-les reposar al frigorífic una estona (10-15 mins) fins que veges que ja hi ha almíbar
  8. Llestes per servir!!! 

Bon profit!!! 

ImatgeImatge

ImatgeImatge

Imatge

NOTACIÓ: Les pots acompañar amb iogurt natural, amb nata muntada ensucrada o sense ensucrar, amb una bola de gelat. Tot es qëstió de gustos

Ropa Vieja

Orige:

Aquesta recepta té el seu orige és Europeu contravenint tota creença que l’orige és Americà, concretament la creació d’aquesta recepta es situa a l’estat espanyol, sent molt popular a les Illes Canaries. No és segur que el seu naixement siga a l’axipièlag, però podria ser que si, tot i que també existeix la teoria que el seu orige està situat al centre de la península, emprant la carn sobrada de l’olla (puxero o també conegut com Cocido, en castellà) i el que si es ben segur és l’evidència literaria de la recepta del Cocido des de temps de Carlos I i Felipe II.

Aquesta recepta que consisteix en l’aprofitament de la carn, verdures i llegums de l’olla, també se la coneix com “olla podrida” i a França “pot-au-feu”

Ingredients:

Carn sobrant de l’olla, qualsevol hi val (vedella, pollastre, gallina, porc, carn salada, panxeta, butifarres…)

Cigrons sobrants de l’olla (opcional)

Verdura sobrant de l’olla

Alls tendres o secs (opcional)

3 tomaques ratllades

oli d’oliva

Procediment:

  1. Desmolleu la carn sobrant de l’olla, es a dir treieu tots els ossos
  2. En una cassola escalfeu un parell de cullerades d’oli d’oliva
  3. Talleu els alls tendres (opcional, si preferiu alls secs)
  4. Sofregiu els alls tendres
  5. Quan els alls ja estiguen rossats, afegiu la tomata ratllada i fregiu (per evitar l’acideça de la tomata, posseu una culleradeta de sucre quan la fregiu o bé una de bicarbonat)
  6. Quan la tomata ja és fregida, incorporeu la carn desmollada i els cigrons
  7. Remeneu per a que es mesclen bé els aromes, continueu remenant fins que la tomata i la carn hagen perdut tota l’aigua i començe a adquirir un color dauradet. Aquest últim pas és el secret d’un bon plat, la carn al temps que anem remenant-la amb la tomaca, es va desfilant, aconsseguint la textura que cal que tinga aquest plat.

Nota: Aquest plat el podeu acompañyar amb pataques fregides, o d’una bona amanida si es estiu, o bé un bon plat de sopa aprofitant el brou de l’olla.

Bon profit!

Brownies de Xocolata

El brownie és un bescuit (pà de pessic) de xocolata amb nous, fruit d’un accident a la cuina, una errada d’un cuiner que es va oblidar afegir el llevat al bescuit de xocolata que estaba elaborant, però com no anaba a estar bo amb els ingredients que duia?, així doncs, aquest bescuit d’aspecte cruixent per fora i, tendre i sucós per per dins, el vàren batejar amb el nom de brownie=marronet, cal que li donem les gracies a aquell cuiner que se’n va oblidar, estareu tots d’acord amb mi que són ben merescudes, veritat?.

Qui de vosaltres s’ha pogut resistir al tast d’una delicia com és un Brownie de xococlata i nous, fred o calent, acompanyat d’una bola de gelat de vainilla o mantecao i xococolata desfeta i calenta pel damunt?. Per acompañar-lo no sols ho podeu fer amb la bola de gelat de vainilla o mantecao i xocolata desfeta, a mi també m’agrada amb una bola de gelat de iogurt i una mica de salsa de gerds.

Tornant a l’orige aquest postre es situa als Estats Units, per l’any 1897. També conegut com Brownie de Boston i en l’actualitat compta amb una gran nombre de variants, que varien en proporcions i ingredients, també les hi ha que incorporen llevat…

Normalment es deu coure a una safata no molt alta per a tallar-lo en porcions una vegada ja está cuit, però també ho podeu fer a motlles individuals, segons els estris que tingueu a casa o bé les vostres preferències.

Aquesta recepta us la deixe en vídeo, pel moment, tot i que no és meu el paga la pena. Jo no tardaré a cuinar-lo… la xocolata em perd i el Brownie també.

Referènices:

Contrariament al que la gent pensa i popularment es coneix, la pasta cuinada amb nata o acompanyada de salsa nata (crema de llet) no es diu alla Carbonara, sino alla Panna, perque el mot nata en italiá es diu panna. Aquest aclariment el faig perquè ja fa molts anys,  la recepta que us explique, me la va ensenyar un amic italià i des de llavors sempre que algú em diu que farà pasta a la carbonara sempre faig l’explicació, tot i que fins fa uns mesos, m’ho va corroborar un altre amic, italià també.

Aquest post li’l dedique al meu amic Massimo Pennesi @mappo (al twitter), com ja haureu deduït italià d’orige,  ell és qui em va constatar que la recepta és correcta, i qui també gaudeix de la bona cuina. Des d’ací li envie una abraçada i un bes molt gran.

Ingredients:

500 gr de

3  o 4 ous de tamay gran

200 gr de bacó (en el seu defecte carnsalada viada)

Formatge parmesà (parmigiano)

Pebre negre molt

Mantega o oli d’oliva

Procediment:

  1. Posseu a bullir aigua en un perol alt, quan l’aigua arranque el bull, agegiu els tagliatelle o spaguetti
  2. Bulliu-los durant uns 8 o 9 mins. no més si us agraden al dente, (per saber-ho, treieu un i llanceu-lo contra els taulell de la cuina, si es queda apegat ja estan llestos o bé refredeu-lo amb aigua i mossegue-lo cal que l’interior de la pasta estiga una mica dura)
  3. Refredeu-los amb aigua freda, de l’aixeta, així tallareu el procés de cocció i escorregueu-los
  4. Retorneu-los al perol i poseu un raig d’oli per evitar que s’apeguen entre si
  5. Mentre coeu els tagliatelle, afegiu una nou de mantega a una paella o una cullerada d’oli d’oliva, talleu a tires el bacó i sofregiu-lo
  6. Bateu els ous, incorporeu el pebre negre i el formatge parmesà, i remeneu fins que els ingredients estiguen ben incorporats als ous batuts
  7. Afegiu als tagliatelle el bacò amb la mantega o l’oli
  8. Finalment vesseu la mescla dels ous batuts als tagliatelle i a foc mínim, remeneu bé fins que els ous batuts queden quallats amb els tagliatelle, però no massa, cal que quede una mica sucós

Notació: Aquesta recepta la podeu preparar am qualsevol tipus de pasta però jo us recomane que la cuineu amb Spaguetti, Tallarins o Tagliatelle

Bon profit!!!

Tombet de bacallà

Ingredients:

1/2 k de bacallà trossejat i desalat

1 k de pataques

Pebre roig dolç

Per a la picada:

un grapat d’ametlles

unes branques de julivert

2 alls

Procediment:

  1. Peleu les pataques i trossejeu-les fent una incissió y trencant-les (així aconseguireu que el tombet espese)
  2. Sofregiu-les un poc
  3. Afegiu el Pebre roig dolç i donoeu unes voltes
  4. Vesseu dos gots d’aigua
  5. Quan comence a fer xup, xup, incorporeu la picada
  6. Finalment afegiu el bacallà i apagueu el foc, amb l’escalfor és sufucient per coure el bacallà i que no es desmolle

Notació:

Aquest plat a casa el menjem per Pasqua, i un día es menja així i al dia següent que ja no en queda tant de bacallà a la cassola, afegim un ou per persona, quan la cassola bull apagant el foc en eixe moment i deixant que es cualle la clara de l’ou.

Bon profit!

Llomello al forn

Ingredients:

1k i 1/2 de llomello (en una peça)

2 cebes (tallades o bé a rodanxes o bé com per a amanida)

2 o 3 peres (blanquilla)

2 o 3 pomes (qualsevol classe)

oli d’oliva

romaní o herbes de provença

pebre negre, rossat, blanc i verd (en el seu defecte utilitzeu el negre)

sucre

un pesic de sal

Procediment:

  1. Saleu la peça de llomello per totes bandes (no massa, per a que no estiga excessivament salat) i posseu-la en una  safata per al forn
  2. Tossejeu la ceba i cobriu la resta de safata amb ella
  3. Repartiu el pebre negre molt i la resta de pebres en gra per damunt del llomello i ceba
  4. Escalfeu el forn mentre acabeu de preparar la resta del plat a 180º aproximadament
  5. Renteu bé les peces de fruita, pomes i peres
  6. Talleu-les a quarts i dipossiteu-les per damunt de la ceba
  7. Cobriu el llomello amb sucre i sense por
  8. Vesseu un bon raig d’oli d’oliva per damunt del sucre i la ceba
  9. Posseu unes branques de romaní (si no en teniu de tendre, utilitzeu fulles seques de romaní o herbes de provença)
  10. Introduïu la safata al forn, si cal pujeu la temperatura uns 20º més, el llomello estará cuit en quaranta minuts aproximadament

Notació:

Caldrà que proveu primer si el deixeu molta estona al forn quedarà massa sec, es preferible que quede un poc cru o que semble que no està cuit del tot així sempre es pot coure més si hi ha algú que li agrada el llomello més sec.

Aquest plat el podeu servir així amb la ceba, la fruita i el suquet que amolla, que està per mullar-hi pa. També poedeu acompanyar-lo amb pataques fregides a daus, a mi m’agrada així com a plat únic, tot i que us pot servir de segon plat.

Bon profit!

Arrós al Forn

Ingredients:

1/2 kg de costella de porc (trossejada a daus)

2 butiffarres de ceba

2 butifarres d’arrós

5 llonganisses

2 talls de cansalada (panxeta)

4 talls de papada

3/4 kg d’arrós (el medirem a un bol o cosi)

Aigua (cal que siga la mateixa mida que la de l’arrós)

2 o 3 tomàquets madurs

1/4 i 1/2 kg de cigrons cuits

1 pataca

1 cabeça d’alls

Curcuma

Sal

Oli d’oliva

Procediment:

  1. Posem un raig d’oli a la paella
  2. Sofregim la costella i una volta ja estiga daurada la distribuim a la cassola del forn
  3. Donem una volta en la matixa paella a les llonganisses i butifarres, una volta fet ho posem a la cassola del forn
  4. Sofregim la cansalada i la papada, una volta daurades posem els talls a la cassola del forn
  5. Fregim un poc la pataca (laminada) i la posem a la cassola del forn
  6. Ratllem un tomàquet i el sofregim (també a la mateixa paella)
  7. Sense treure el tomàquet sofregit, aboquem l’arrós i el daurem
  8. A l’arrós sofregit li afegim el curcuma (o safrá en el seu defecte) i el distribuim a la cassola del forn
  9. Aboquem els cigrons a la cassola
  10. Possem la cabeça d’alls al mig de la cassola
  11. Obrim l’altre/s tomàquet per la meitat i els deixem a la cassola, cara amunt
  12. Afegim l’aigua (cal que no estiga calenta per tal d’evitar que l’arrós s’imfle abans de coure), afegirem la sal a l’aigua
  13. Introduim la cassola al forn i coem l’arrós (Forn a 180º uns 30 min)

NOTA: Aquest plat es pot cuinar també posant tots els ingredients a la cassola en cru, va a gust del cuiner o cuinera. Tradicionalment aquest és un plat que es cuina en una cassola de fang, però també es pot fer a la cassola del forn.

Bon profit a tothom!!!

sant donís

El dia 9 d’octubre a banda de ser el Dia Nacional del País Valencià, és caracteritza també com el dia de la “Mocadorada de Sant Donis“. Els nostres avantpassats antepassats celebraven aquest dia, i avui encara es celebra, cada volta més, a molts pobles i ciutats es tracta de recuperar la tradició  del dia dels enamorats en al nostre  país.

Una mica d’història:

El 9 d’ocutubre del 1238, El Rei En Jaume I “El Conquistador” entrà en la Ciutat de València junt al seu sequit i la seua esposa Violant d’Hongria, després d’un llarg asedi a la plaça. Els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallatge les fuites i hortalisses de l’horta valenciana.

La festa, començà a celebrar-se en la Ciutat i en aquells moments Regne de València, sobre tot en el Cap i Casal, justament un segle després quan el Consell General de la ciutat decidí que es celebrara l’efemerides solemnement en una processó general, fent donació d’almoines als pobres i religiosos. Mes avant, es va instituir la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caràcter històric a la Seu, Catedral de Santa Maria de València. Aquest és un acte de caràcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels fent referència a l’efemerides històrica, i per això se l’nomenava “Sermó de la Conquesta“.jaumeI

Ja al segle XV, la festa va adquirir una vessant més alegre; des dels principals edificis es cremava pólvora i es feien esclatar piuletes i trons. Més tard, els Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de València (que es el gremi de pastisseria més antic de tot el territori espanyol) crearen expresssament uns dolços per a eixe dia: les piuletes i els tronadors, en honor als qui els feien esclatar des dels principals edificis, tantmateix les fruites i figuretes de massapà, recordant aquella ofrena dels valencians com a vassallatge al Rei En Jaume I.

Passats els anys també es va establir com costum que els joves obsequiaren a les seues núvies amb la “MOCADORADA” com a reina del seu cor, present que consistix en un mocador gran de seda o d’un altre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple d’aquests productes de sucreria. Els més rics els nugaven en una joia. Aquest costum ha arribat fins als nostres dies fent-se extensiva als casats. Les pastisseries del Cap i Casal i cada vegada més a la resta del País Valencià, de forma ja tradicional, decoren les seues vitrines i aparadors amb aquests productes típics i característics, elaborats amb massapà, la qual cosa ha comportat la creació d’un Concurs pel Germi de Mestres Sucrers per a premiar la millor composició decorativa.

Com abans anomenat el dia de la Mocadorada, cada valencià l’oferix a la seua núvia o esposa com a reina del seu cor. Es una tradició pròpia i exclusiva valenciana que cal ressenyar i recuperar. Els nostres avantpassats, i en moltes ciutats valencianes encara actualment, celebren aquest dia com a “Dia dels enamorats“, fins i tot abans que s’establira en tot el territori espanyol el ja famós Sant Valentí. Cal tenir en comptee que el dia de Sant Valentí es una importació americana  imposada per uns grans magatzems a finals dels anys cinquanta al segle passat. Jo com a valenciana i defensora de les nostres tradcions, em sent més identificada amb el 9 d’octubre per a celebrar el dia dels enamorats. Com a tradició valenciana, tan antiga i tan bonica cal recuperar-la, establir-la i fomentar-la.

foods

LA PIULETA I EL TRONADOR

Aquestes són dos peces de massapà farcides de rovell que després es couen i es decoren en glassa real. El massapà està elaborat en la mateixa quantitat de sucre que d’ametlla, es refinen i es rebaixa amb ous. Una vegada tenim el massapà fet s’estira, es talla i se li posa el rovell (crema bullida del rovell de l’ou i sucre), s’enrrotlla i se li dona forma. Després es pinta per damunt amb el rovell de l’ou batut i es cou al forn. Finalment i una vegada gelat es decora en glassa real (merenga feta amb clares i sucre molt o glas, mateixa quantitat mesurat a un cosi o got).

La forma de la piuleta és un tronc gros pel mig i més fi, acabat en punta, pels dos costats que se li dona forma de M al reves baixant les puntes, deixant el centre buit. La forma del tronador és simplement una forma de tronc igual d’ample per tot.

LES FRUITESfoods 3

S’elaboren manualment amb massapà cuit (diferent a l’anterior) de distints colors segons la fruita que es vulga imitar. Aquest massapà cuit consistix en sucre i ametlla refinats, glucosa i xarop (sucre i aigua bullits a certa temperatura). Una vegada fet el massapà es guarda en plàstic i al dia següent està perfecte per a poder treballar-lo. S’acoloreix el massapà, es prenen xicotetes procions i se’ls dona la forma de la fruita que es vulga. Finalment els pastissers els acaben amb una repassada de color emprant un aerògraf i s’acaba decorant els rabets o les fulles característiques de cada fruita.

Cassola de conill

Ingredients:

1 conill trocejat

3 tomaques ratllades

2 cebes (tallades en juliana)

oli d’oliva

romaní o herbes de provença

un pesic de sal

1/2 got de cognac

Per a la picada:

3 alls

6 llesques de pa

1 grapat d’ametlles

1 pot de dacsa (blat de moro)

oli d’oliva

Procediment:

  1. Fregiu el conill a la cassola on fareu el guisat
  2. Mentre es va fregint el conill, cobriu el fons d’una altra paella i fregiu les ametlles, els alls i el pa
  3. Retireu a un morter i deixeu refredar, i quan estiga refredat, piqueu amb la masa, el resultat és la picada
  4. Quan el conill estiga daurat, retireu-lo de la cassola
  5. Afegiu la ceba, a la mateixa cassola on heu daurat el conill, per daurar-la a poc foc fins que estiga transparent
  6. Afegiu la tomaca ratllada i fregiu amb la ceba
  7. Torneu a introduïr el conill a la cassola
  8. Afegiu el cognac, la picada, la dacsa i el romaní
  9. Deixeu fer xup-xup uns 15 o 20 minuts, no més a poc foc
  10. Rectifiqueu de sal

NOTA:  Aquest plat es pot acompanyar sol, o bé acompanyat d’arrós blanc o pataques fregides a daus

Bon profit a tothom!!!